Apel·les Mestres: "La nit és freda, silenciosa i Clara...

"La nit és freda, silenciosa i clara..."

La nit és freda, silenciosa i clara;
tot dorm.La terra, el cel
reposen en un somni d'agonia,
lo somni de l'hivern.

Com altres nits, no canta, entre les heures
que escalen la paret,
l'aire en passar; avui ha emmudit l'aire,
i les heures també.

La lluna vigilant, la lluna sola,
parant-se enmig del cel,
me guaita fit a fit;i amb ses mirades,
serenes i esplendents,

"Has sofert molt", me diu, "jo ho sé de sobra,
però jo sé igualment
que, encara que poguessis, no voldries
deixar d'haver sofert lo que has sofert."

Comentari:
Aquest poema és d' Apel·les Mestres.
El tema principal es l' hivern i amb les seves conseqüencies: el fred, el silenci, la falta de vida.
A l'inici explica com es l' hivern, parla del vent fred que corre fins que es para, que representa la fi de l' hivern i l'inici d'una etapa per a l' autor més agradable. Al final hi ha un diàleg entre ell i un ésser inanimat, la lluna, ell li diu a la lluna el que ha sofert en aqest hivern.

Recursos literaris;
-Vers 2-->"Com altres nits, no canta, entre les heures que escalen la paret, ,l'aire en passar", l' autor aqui utilitza l'hipèrbaton ja que canvia l'ordre lògic de les paraules. També fa ús del paralelisme. Diu que l' aire en pasar entre les heures de la paret ja no fa soroll (canta).