La Barca
La donzella baixa al riu
a trenc d'alba;
entre terra i cel volant,
l'alosa canta.
Mig en terra sobre els joncs,
i mig a l'aigua,
buida i sola i com dormint
s'està a la barca.
La donzella en arribant
joiosa i salta:
"Barquer", crida, "Bon barquer,
passeu la barca!"
El barquer no respon pas,
que dorm encara;
la donzella sobre el banc
es deixa caure.
Guaita el riu i guaita el cel,
i les muntanyes;
terra i cel van clarejant,
del foc de l'alba.
Guaita el cel i guaita el riu
i escolta l'aigua
que, en veu baixa, sembla dir
coses extranyes.
La donzella té desig,
que l'embriaga:
"Volgués Déu que un cop de riu
trenqués l'amarra!
Volgués Déu que riu avall
partís la barca,
riu avall sense barquer,
ni rems ni amarres!
Volgués Déu que lluny, molt lluny,
la dugués l'aigua,
lluny, molt lluny, dret a un país
mai vist encara,
Allà on cauen els estels
quan trenca l'alba,
allà on van perfums de flors,
cants i rialles!"
La donzella baixa al riu
a trenc d'alba;
entre terra i cel volant,
l'alosa canta.
Mig en terra sobre els joncs,
i mig a l'aigua,
buida i sola i com dormint
s'està a la barca.
La donzella en arribant
joiosa i salta:
"Barquer", crida, "Bon barquer,
passeu la barca!"
El barquer no respon pas,
que dorm encara;
la donzella sobre el banc
es deixa caure.
Guaita el riu i guaita el cel,
i les muntanyes;
terra i cel van clarejant,
del foc de l'alba.
Guaita el cel i guaita el riu
i escolta l'aigua
que, en veu baixa, sembla dir
coses extranyes.
La donzella té desig,
que l'embriaga:
"Volgués Déu que un cop de riu
trenqués l'amarra!
Volgués Déu que riu avall
partís la barca,
riu avall sense barquer,
ni rems ni amarres!
Volgués Déu que lluny, molt lluny,
la dugués l'aigua,
lluny, molt lluny, dret a un país
mai vist encara,
Allà on cauen els estels
quan trenca l'alba,
allà on van perfums de flors,
cants i rialles!"
Comentari:
El poema és d'Apel·les Mestres, un poeta de mitjans del segle XIX i principis del segle XX.
El tema principal del poema és les ganes de descobrir nous horitzons on viure la vida alegrement.
Resalta les ganes que té de marxar d'on és intentant despertar al barquer alamatinada quan está dormint i després amb els desitjos que té que vols que la barca es deixi anar i així poder marxar.
L'autor utilitza elements de la natura per descriure el paisatge detalladament, com el riu, el cel, l'alba, les muntanyes o el terra.
Hi ha una anàfora al principi de tres versos:
"Volgués Déu que.."
El poema té 10 estrofes, de 4 versos cadascuna. En les estrofes, hi ha dos versos heptasíl·labs i dos versos tretrasíl·labs. Els versos són lliures, és a dir, no rimen de cap manera, i són tots d'art menor.
El poema és d'Apel·les Mestres, un poeta de mitjans del segle XIX i principis del segle XX.
El tema principal del poema és les ganes de descobrir nous horitzons on viure la vida alegrement.
Resalta les ganes que té de marxar d'on és intentant despertar al barquer alamatinada quan está dormint i després amb els desitjos que té que vols que la barca es deixi anar i així poder marxar.
L'autor utilitza elements de la natura per descriure el paisatge detalladament, com el riu, el cel, l'alba, les muntanyes o el terra.
Hi ha una anàfora al principi de tres versos:
"Volgués Déu que.."
El poema té 10 estrofes, de 4 versos cadascuna. En les estrofes, hi ha dos versos heptasíl·labs i dos versos tretrasíl·labs. Els versos són lliures, és a dir, no rimen de cap manera, i són tots d'art menor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada