LA PINEDA
Caminàvem pel bosc, com se camina
per una catedral. Nos internàvem
plens de recolliment, plens de misteri
i parlant en veu baixa.
Com a través de cisellada ogiva
la llum de l’alba entre el brancall passava,
i amb ses irisacions les negres soques
xapava d’or i grana.
Al cim de cada soca, que emergia,
com columna arrogant, de la muntanya
s’estremia dels pins la verda mesa,
capitell d’esmeralda.
Ocult entre l’espessa nervadura
del brancall ufanós, dormia un àngel,
nimbada de penombra l’àurea testa
i arraulides les ales.
I ha aparescut el sol. Les flors, obrint-se,
i els rossinyols, cantant, han dit hossanna;
llavores les daurades cabelleres
han sacudit els àngels.
I empunyant amb l’esquerra una viola
i amb la dreta un arquet moll de rosada,
han preludiat l’himne eternal del fiat,
despertador de l’ànima.
I creixent amb la llum, que poderosa
la terra i cel enamorada abraça,
l’himne del bosc solemnement s’eleva
amb accents de pregària.
una nota, una veu, una paraula;
paraula començada al primer dia
i no acabada encara.
El poema el va escriure Apèl·les Mestres, un poeta de mitjans del segle XIX i principis del segle XX.
El tema principal del poema és el Bosc. Durant el poema, l'autor parla dels diferents fenòmens naturals que hi han passat i que continuen passant en l'actualitat.
Cal destacar que utilitza una gran quantitat de colors per descriure els paisatges, pel que podem di que és un poema cromàtic. Al mateix temps, alguns d'aquests adjectius són epítets, com per exemple:
S’estremia dels pins la verda mesa.
També hi ha personificacions:
L'himne del bosc solemnement s'eleva.
Les flors, obrint-se,
i els rossinyols, cantant, han dit hossanna.
El poema té 8 estrofes de 4 versos cadascuna. En cada estrofa, hi ha 3 versos decasíl·labs que són d'art major, i 1 vers hexasíl·lab que és d'art menor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada